Al delta de l’Ebre s’hi poden observar aproximadament 350 espècies d’ocells diferents, que són més de la meitat de les que es poden veure a Europa. Tot i això, no es veuen totes a la vegada, ja que, a causa de les migracions, venir al Delta en una època o una altra fa que el paisatge ornitològic sigui molt diferent.

En unes setmanes, des del mirador 360º de MónNatura, ja es començaran a veure grups molt nombrosos de fotges (Fulica atra) que, juntament amb els becplaners (Platalea leucorodia), àguiles pescadores (Pandion haliaetus) i altres espècies d’ocells que faran la migració post nupcial, utilitzaran el Delta com a zona d’hivernada. Aquestes aus provenen de zones del nord i centre d’Europa on, a partir d’ara, les temperatures aniran baixant provocant la congelació de les aigües i la reducció d’aliment d’una forma considerable. Només arribar, aquestes espècies es trobaran camps d’arròs acabats de segar, carregats d’aliment entre el fang i la palla. Quan arribi la primavera, tornaran als seus llocs de nidificació, on el desgel provocarà una explosió de vida i, de retruc, d’alimentació per a aquestes espècies.

Per una altra banda, ara també es preparen per marxar els ocells nidificants, com els martinets de nit (Nycticorax nycticorax), perdius de mar (Glareola pratincola)  i gavines corses (Larusaudouinii), que van arribar a la primavera des de l’Àfrica per trobar millors condicions de zones de cria i que ara tornaran a viatjar cap al sud, on tenen la seva zona d’hivernada.

El delta de l’Ebre en particular, i el Mediterrani en general, amb climes poc freds i estius suaus, fa que sigui una zona tant d’hivernada com de nidificació. I això fa que, es vingui quan es vingui, es pugui gaudir d’aquest paisatge ornitològic tan canviant.