COMPRA D'ENTRADES
« Tornar

12/06/2018

La sortida a les Illes Columbretes

A les 8.00 h ja estava tothom a punt per sortir amb el catamarà des de Penyíscola. Càmeres amb grans objectius, bons prismàtics i, els que també hi anaven per fer-hi snorkel, carregaven neoprens, tubs i caretes.

Es veien núvols molt foscos i va caure alguna gota, però la gent estava animada i vam arrencar rumb a les Columbretes, carregats de peix que de seguida vam anar tirant tan aviat vam sortir del port. Pere Josa, ornitòleg i gran expert en aus pelàgiques, va fer una petita introducció i va donar alguns consells per facilitar les millors observacions fins a les illes.

Els ocells van tardar ben poc a llençar-se a l’aigua per recuperar el menjar que es tirava des de popa. Gavians argentats (Laurus michahellis), joves i adults, i gavines corses (Laurus audouinii) van ser els primers a ser fotografiats, en grans grups i que ens van seguir tot el viatge.

Encara que a l’horitzó s’hi veia una cortina d’aigua prou impressionant, el temps va anar millorant i amb ell les observacions més interessants. Quan ja dúiem una bona estona, va aparèixer el primer grup de baldrigues balears (Puffinus mauretanicus). La seva forma de volar a tocar de les onades i el prop que les teníem del vaixell van fer disparar totes les càmeres. Però quan Pere Josa va anunciar un parell de baldrigues cendroses (Calonectris diomedea), la gent es va amuntegar per poder-les veure de ben a prop. Ens van acompanyar durant una bona estona, arribant exemplars a cada minut, fins que en vam poder comptar més de 20 a tocar del vaixell. Els que van tenir més sort, les van poder fotografiar al costat de les baldrigues balears, que es repartien entre darrere i els laterals del catamarà. Veure com s’enfonsaven per recollir el peix que es submergia va ser realment impressionant.

Va ser breu la visita d’un gavià fosc (Laurus fuscus) i una gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) que es camuflaven entre les corses i els gavians argentats. L’arribada d’algun xatrac comú (Sterna hirundo), amb els seus picats per recollir el peix, d’un paràsit gros (Stercorarius skua) i d’un mascarell (Morus bassanus), va fer que per una bona estona la imatge al darrere del vaixell fos molt interessant, amb totes aquestes espècies mesclades competint pel menjar que anava caient a l’aigua.

Passades més de dues hores, vam començar a veure la silueta de les Columbretes. Els que no hi havien estat mai es van posar a proa per fotografiar-les, i la gent va començar a desar el material a les seves motxilles. Vam amarrar a la badia que es forma a l’Illa Grossa, en forma de mitja el·lipsi, i els més ràpids van distingir la silueta d’un falcó de la reina (Falco eleonorae) que descansava dins d’una cova. Els seus acrobàtics vols ens van delectar mentre romaníem amarrats a la badia, així com en la visita als illots. Vam poder observar les seves dues formes de plomatge (clara i fosca).

Fets dos grups, els primers vam sortir amb una petita barca fins a l’illa, on ens esperava un tècnic que va explicar la història, evolució, curiositats i tota la fauna i la flora que hi habita. Hi era plena de gavians argentats amb les seves cries i, de camí al far, vam poder fotografiar la sargantana dels Columbrets (Podarcis atrata), únic vertebrat endèmic del País Valencià i que es pot trobar solament a les illes.

Els que es van quedar al vaixell i van voler entrar a l’aigua, van tenir temps de fer una estona d’snorkel, on van poder veure grans merosdéntols de més 3 kg, corballs, els acolorits fadrinscastanyoletesmorrudesoblades i tot de peixos que, al ser una reserva marina i no poder pescar, no tenien gaire por dels bussejadors que, sumat a la gran qualitat de l’aigua, va fer que es veiessin de ben a prop. Alguns també van poder veure meduses com el born blau i la medusa luminescentcigales de més de 2 kg i garotes negres.

Acabat el segon torn de visita a l’illa, vam dinar i vam tornar rumb a Penyíscola. Abans però, vam donar un volt per les illes més petites de l’arxipèlag i vam poder veure de ben a prop la Ferrera, la Foradada i el Carallot. Un grup de corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) descansaven damunt de les roques i des del vaixell es tornava a tirar peix per mirar de seguir fent observacions. Durant una bona estona no es va apropar cap ocell, però finalment la cosa es va animar amb alguna corsa i un bon grup de xatracs comuns als quals es van afegir alguns xatracs becllargs (Sterna sandvicensis) permetent la comparació en vol entre les dues espècies. El vaixell es va tornar a revolucionar en veure un ocell de tempesta (Hidrobates pelagicus), espècie que d'anada solament vam veure fugaçment i que va ser molt aplaudida. Per rematar, es van poder veure alguns peixos lluna (Mola mola).

A les 18.00 h i molt puntuals vam arribar a port, cansats però satisfets, ensenyant les fotografies que havien fet uns i altres i desitjant tornar-se a veure aviat, per seguir cantant bimbos i gaudint de grans dies com el que ens va acompanyar.